jueves, 30 de diciembre de 2010

EL MON DEL JOC I TAHURISME

Desde fa temps, inclòs de molt jove i per el caracter que tinc m'he identificat amb el mon del joc.

Despres de un periode de transicio pel mon de la magia i de la mateixa manera que molts mags es decantan per el MENTALISME , a mi m'ha donat per voler aprofundir en el mon de les trampes en el joc. Es per aixo, que despres de varies reflexions que han estat producte de la meva falta de objectivitat en el mon comercial de la magia, he decidit dedicar tot el meu esforç a aquest mon mes tecnic amb la experiencia tecnica que m'ha donat durant molts anys l'il.lusionisme.

Es una decisio meditada, madurada i que em fa molta il.lusio el fet de començar a llegir tots aquests llibres que per a mi no son del tot inedits i que desde la meva perspectiva mágica no els hi he donat la suficient importancia i estudi necessari com per dominar cent per cent les tecniques esmentades.

Entenc que a primera impresio a molts de vosaltres us pot soptar que anomeni aquestes paraules en aquest article que escric en aquest blog, pero crec que hi arribat a la conclusio de que quan realment disfruto fent magia es quan estan implicades diverses presentacions de tahurs o potser també, casinos i el mon de la nit en general.

L'ambient bohemi sempre ha estat una filosofía dins la meva anima de cartómag consumat i ha arribat el moment de troba decididament el meu propi camí al marge de els interessos comercials que pugui haver darrera de tot aixo. Es ben cert que durant els darrers anys, quan s'han desenvolupat tecniques paraleles al mon de la cartomagia, sempre han estat orientades al mon del joc en general i trobo que hi ha una especial predisposició en mi que m'ha portat a pendre aquesta decisio que espero que compariu amb mi fins al final.

Rebeu una forta abraçada i Feliç Any Nou 2011 a tothom.

Francesc-Amílcar Riega i Bello.

jueves, 25 de noviembre de 2010

LAIMPORTANCIA DE LA PERSONALITAT EN MAGIA.

Sempre he cuestionat alló que deia en ROBERT-HOUDIN que " un mag, es un actor que interpreta el paper d'un mag".
Les raons son diverses, donçs en moltes ocasions el personatge depen tambe de una caracterització que considero en molt casos supérflua a l'hora de presentar un acte de magia. El mag d'avui en día, crec jo, ha de estar a l'alçada de les circumstancies i reflexant tot allo que vivim i la seva epoca, per tant jo crec mes aviat que el que s'ha de fer es desenvolupa cadasqu la seva personalitat i potenciarla al maxim. Per suposat que tothom té els seus defectes que intenta amagar quan surt a escena, pero penso que els defectes s'han de exagerar una mica i fer d'aixo la nostre part mes simpática i inclós humoristica. En canvi, tambe tenim qualitats que las hem de exagerar tambe si volem semblar arrogants o senzillament definirles perque continuin essent la part elegant del nostre "savoir faire".

Aquesta questió pot ser discutible quan s'ha de actuar a un escenari i es vol argumentar una determinada historia, pero en la especialitat de magia de prop es fonamental que el mag destli personalitat propia i transmeti aquesta com part de la seva presentacio i manera habitual de fer, donant aixi la talla en vers el concepte de naturalitat a tot el que fa.

Tanmateix, els seus gestos acostumats de la vida en que s'ha envoltat es on ha de incloure les tecniques que fa servir en la majoria de ocasions. No pas al inreves en les que el interpret, en aquest cas el mag, condiciona la seva personalitat a la tecnica en general i té una certa tendencia a justificar-ho tot. Les justificacions en un acte estradueixen generalment en falta de ritme extern i aixo no es la essencia de un espectacle.

Un espectacle es per sobre de tot ritme i cadasqu tenim el nostre. Es aixo el que ens fa diferents iclós fent el mateix joc, a mes a mes la perspectiva en la presentació ha de ser propia donant aixi, el millor de nosaltres mateixos al public que paga per veure la nostra magia.

Magi-cordialment,

F. Amílcar Riega i Bello.

martes, 5 de octubre de 2010

EL PERQUE DE JUTJAR ALTRES MAGS

Despres de haver estat membre del jurat el darrer congres de magia a A Coruña 2010, m'he estat plantejant el perque jo que no tinc ple coneixement de totes les modalitats del ilusionisme, he de puntuar aleatoriament segons la meva impresio artistica o sensible a tots aquells que porten treballant el seu numero durant anys.

Donat que va fallar un dels membres del jurat, jo vaig accedir a formar part del nou jurat quedant sorpres del baix nivell de varis concursants i en ocasions tambe sorpres de la exigencia de quelcom que estaba relacionat amb el ambit de la magia de prop.

Es cert que, en magia de prop tenim un nivell que molts pocs paisos tenen a la historia de la magia i per suposat que es varen tindre puntuacions mes altes en aquesta modalitat que a escena. Pero perque? Al menys Catalunya sempre ha estat un gran exponent en magia d'escena i han surtit grans especialistes en aquesta modalitat. Be, els temps han canviat i impera la cartomagia i micromagia tanmateix com la magia de salo i aixo ve de totes les parts del territori nacional perque la gent i cada cop mes es professionalitza mes jove. Veu sortides a la seva economia en nous corrents d'aquest ambit.

La influencia desde fa anys de Ascanio, Tamariz, Pepe Carrol i d'altres han fet que s'obrin nous camins, locals i espais per aquest tipus de magia, mentre en canvi en escena cada cop es mes dificil establir contactes professionals amb exit. La situacio amb la crisi es complicada donçs per aquestes especialitats es necessita teatre per poder dur a terme les teves ambicions i aixo A Catalunya poc a poc es va esvaint. No tenim un exponent clar com a referencia escenica a Catalunya...donçs no. Aquesta es la realitat. Hi ha molta gent que despunta pero no troba el seu clot en teatres com mereix sino que te que recorra la geografia catalana fent "bolos" en festes majors, convencions i no pot presentar diariament el seu numero de 10 minuts habitualment en una sala fixa. La manca de locals en un ambit de mentalitat europea fa que el negoci empresarial estigui mes enfocat a la vida diurna i no al inreves.

Quina llastima. Estem perdent la nostra identitat artistica en general.

Magi-cordialment,

Amilkar.

domingo, 29 de agosto de 2010

UNA VIDA SENCERA DEDICADA A LA MAGIA

Donçs si, una vida sencera dedicada a la magia per partida doble es el que varen fer en HERBERT ZARROW i la seva dona PHYLLIS.

Vaig coneixer a en H. Zarrow a unes Jornadas Cartomagicas al Escorial durant aproximadament l'any 89-90 quan de ell nomes coneixiem la seva falsa barreja i poc mes. Em va sorprenda com sempre fan els grans mags, la seva senzillesa i humilitat. La predisposicio a que tothom quedes enterat del petits detalls tecnics per la seva correcta execucio al marge de secretismes i amb l'unic objectiu didactic en la seva tasca.

Venia acompanyat de en RONALD A. WOHL, un altre home que tambe passaba desapercebut per la resta de la gent, tot i que era ni mes ni menys que la segona biblioteca mes important de U.S.A. sobre trampes en el joc en general.

En "HERBIE" com aixi l'anomenaba la seva dona ens va realment impresionar i despres de molts anys de compartir amistat i diverses trobadas a Madrid, Londres, Barcelona i U.S.A. varem compartir moments de savis consells per la seva part com tanmateix en R. WOHL quan versabem sobre el joc, la tecnica i la seva estrategia en diversos ambits de la societat i les seves epoques.

Avui per avui ens trobem que al marge dels seus amics mes intims tenia guardats sobrats efectes que resumeixen totes les seves inquietuts de per vida en un llibre que havia encarregat a en DAVID BEN es publiques despres la seva mort. Com si d'una herencia intelectual es tractes i sense anim de amagar mes aquesta carrega pesada del secret que havia portat amb la comunitat magica de per vida.

En aquest llibre ens trobem les mes senzilles versions sobre classics de PAUL CURRY entre d'altres coses tant relacionades amb el mon del joc que passaran a formar patrimoni de tots aquells que estimen els subterfugis mes nets de execucio i que barrejats amb la senzillesa de un dels grans mestres fan d'aixo una petita joia d'un valor incalculable per els nostres dies tant dins com a fora de les taules de joc.

Ja m'ho deia en ROBERTO GIOBBI: "Avui en dia, fer un joc classic ben fet ja es ser original".

domingo, 18 de julio de 2010

SINFONIA EN MNEMONICA MAJOR

Per fi m'he decidit a estudiar a fons la baralla mnemonica de'n Juan Tamariz i he arribat a la conclusio que algun dia en el futur tota els mag començaran la seva actuacio amb aquesta ordenacio preparada. Aquesta es la filosofia que si no m'equivoco preten en Juan Tamariz.

Aixo te les aventatges de que en qualsevol moment pots recuperar una carta escollida lliurament per qualsevol espectador reticent a tecniques com el forssatge classic o be en el cas de perdre la carta escollida en el posterior control, ja que llavors no has de preocupar-te de res.

A mes a mes l'ideal seria que es poguessin adaptar tots el jocs del nostre repertori habitual pasant de les ordenacions en mirall a la mnemonica original i al reves mentres simulas que barrejas les cartes aleatoriament.

Les possibilitats son infinitats i van en funcio de les tecniques digitals que el mag coneixi tanmateix com de les estrategies psicologicas per reconstruir en tot moment el ordre inicial. No seria fantastic?

Estareu d'acord amb mi que si be s'han de llimar algunas impuresas que actualment presentan els jocs, en un futur sera una ordenacio que ens donara el referent de una manera de entendre com tindre un as a la manega en tot moment. Si es ben cert que en Tamariz porta molts anys presentant en els seus espectacles jocs amb aquesta baralla, suposo que es en part perque no vol renunciar a busca nous camins i noves sol.lucions envers als jocs classics que la literatura actual ens brinda en el camp de la cartomagia.

Jo desde aqui i tots nosaltres, crec hauriem de donar-li un cop de ma en aquesta dificil tasca de recerca aportan el nostre gra de sorra en forma de millor sol.lucions en las reordenacions i recomposicions quan acabem de fer els jocs que surten en el seu llibre de dos volums.

Aquest es el llegat que ens deixara perque el portem a bon fi en un futur prometedor sempre i quan es miri desde aquesta perspectiva.
Jo personalment, igual que a en Nikola entre d'altres agraeixo aquesta nova ordenacio com a filosofia de vida i manera d'entendre la cartomagia actual.

Una abraçada a tots de,

Francesc-Amilcar Riega i Bello.

jueves, 24 de junio de 2010

COMPOSICIO ESCENICA

El dia 22 de juny vaig tindre la oportunitat de gaudir a l'hora que impartia una conferéncia a la tenda ART I MAGIA SABADELL sobre COMPOSICIO ESCENICA en màgia de prop.
Vaig gaudir per varies raöns, la principal es el bon taranna de la gent que va assistir a aquest acte i la segona, l'increible respecte que en van demostrar mentre donava explicacions sobre els diferents aspectes dels espais escènics sobre la taula que poden no tindre limit.

Si bè es cert, que en David Baró es alumne meu durant ja fa un temps, vaig poder experimentar el guió del silenci en varies ocasions durant la xerrada. Jo també vaig estar segons la meva opinió molt respectuós amb el públic en tot moment i així ho van entendre i correspondre en tot moment. Va estar una de les millors ocasions per demostrar que amb criteris aleatoris, encara que no s'hi estigui d'acord, tambè es te quelcom que entendre de les persones que s'hi inician en el món de la màgia.

Tambè es molt cert que potser el nivell dels assistents no era excesivament alt envers la seva concepció màgica, pero estaven oberts a sugerències de tota mena i crec van entendre perfectament el contingut i missatge de la hora de conferència que vaig impartir. Em vaig sentir molt orgullós de poder disposar d'un espai així, potser en aquest cas SALA ALTERNATIVA que en va donar la oportunitat de retrobar-me amb mi mateix.

Per totes aquestes coses i moltes d'altres us dono les gràcies a tots els que varen assistir i van poder treure profit del que vaig enraonar.

Amilkar

lunes, 3 de mayo de 2010

ROBERTO GIOBBI

Ja fa molt temps que coneixo a en Roberto. Va ser a unes Jornadas del Escorial i despres les seves visites continuades a Barcelona al voltant dels anys 80, acompanyat d'en AURELIO PAVIATO i DAVID COSTI.
En aquells moments ja destacaba per la seva depurada tecnica cartomagica i el seu "Savoir faire" en tot el que feia. Es respirava magia a la seva personalitat.
Avui en dia uns dels maxims exponents a nivell mundial en Cartomagia ens va visitar a la nostra societat fent un breu esment als volums publicats durant els any 90 en que s'inicia tothom al analisis profund de la concepcio ASCANIANA. En els seus 5 volums editats cuidadosament es reflexa el treball de recerca de una persona amb una inquietut fora del normal per la magia en general, aplicant conceptes actuals i classics i posats en la practica en forma de jocs ejercicis.

El que mes sobte es la capacitat de sintesi a l'hora de enssenyar i difondra les seves experiencies durant aquests anys en format dvd. Tot el mon magic es veu traslladat a una atmosfera magica quan llegeix aquests pensaments teorics i practics pero a mes en Roberto ens enssenya que les tecniques poden ser polivalents en un article que sortira publicat en el proper BUTLLETI de la societat.

Aixo si que es un "HAT TRICK" de veritat i mereix el respecte de tots aquells que volen iniciarse en la cartomagia de una manera formal, seriosa i el que es mes important, intuitiva per millorar la seva magia en public.

Cordialment,

Francesc-Amilcar Riega i Bello.

sábado, 3 de abril de 2010

JOCS


LAS 21 CARTAS MODIFICADO
Jon Racherbaumer
Mientras que aparecía en el libro de CARDICIAN una versión depurada del juego de
las 21 cartas, Marlo ha probado otras maneras para variar el procedimiento del manejo.
La versión ultra depurada que aparece en Kabbala fue un paso más allá en esa
dirección. Dave Solomon, Steve Draun y Jon Racherbaumer engrosaron los argumentos. De
hecho, Draun fue el primero en usar una gran aproximación. El hacia que un espectador
anotase la carta superior de un paquete elegido (uno de tres). Cuando este paquete de 7
cartas se colocaba entre los otros dos paquetes de 7 cartas, el sabía la posición exacta de
la carta elegida. Una mezcla controlada la colocaba; el resto fue un juego de niños. Draun
fue capaz de engañar a magos por su condicionada familiaridad con el método básico de
este procedimiento.
Dave Solomon añadió un poco de divertimento al juego estándar. El repartía las
cartas cara abajo en tres extensiones verticales y preguntaba al espectador, “¿en que
extensión está tu carta?”. Esta pregunta retórica, es necesario decirlo, evoca una sonrisa.
El usa la última carta como una “pista” y retiene esta en su mano después de la dada. Esta
es finalmente descartada como la elegida.
Este método toma parte de la idea de Draun como punto de partida. Se usan varios
procedimientos de subterfugio para engañar a cualquiera, incluyendo a esos bien versados
en métodos de las 21 cartas.

REALIZACIÓN.

1. Saca 21 cartas de un mazo. Deja el resto de la baraja aparte. Explica el procedimiento
para elegir una carta a alguien, luego realiza el método que sale en el
CARDICIAN.

2. Cuando el público aprecia y piensa acerca del efecto básico, mezcla las cartas.
“Si tu prefieres, usa una preparación diferente de 21 cartas”.

3. Haz tres pilas de 7 cartas cada una. No uses la dada secuencial que consume
tiempo. Sencillamente cuenta 7 cartas con el pulgar izquierdo y haz 3 paquetes
de 7 cartas.

4. Pide al espectador que coja cualquier paquete. Extiende las cartas cara hacia el.
Y pídele que piense una carta, cualquier carta. Fíjate en los ojos del espectador.
En la mayoría de los casos, el elige la tercera carta de la parte superior. Si esto
ocurre, puedes realizar un final milagroso. Esta consideración es relevante pero
no decisiva. El efecto funciona acordándote de la carta que él seleccionó. Este
efecto funciona independientemente de cual sea la carta elegida.

5. Una vez la carta ha sido mentalmente elegida, pídele al espectador que deje
caer su paquete encima de uno de los dos restantes. Entonces déjale que el
coloque el último paquete encima de todo. Esto hace que su paquete sea el
central de los otros dos paquetes de 7 cartas.

6. Disponte a hacer una mezcla en las manos con estas 21 cartas. Pela 7 cartas y
lanza el resto encima. Pela 3 cartas más y déjalas otra vez en la parte superior.
Pela 4 cartas y lanza el resto de las cartas encima.

7. Esta mezcla en tres partes prepara las siete posibilidades de la manera
siguiente: cuatro posibilidades están en la parte inferior y tres posibilidades en
la parte superior. (Si el espectador ha elegido la tercera carta de la parte
superior, su selección será la carta inferior).

8. Dí, “Esta es una versión nueva del clásico truco de las 21 cartas. Yo voy a
repartir cartas una sola vez. Concéntrate en tu elección cuando las cartas se
repartan”. Enfatiza “Una vez”. Mientras tú repartes las cartas en tres pilas
cara arriba.

9. Las cartas son repartidas horizontalmente de izquierda a derecha siguiendo el
procedimiento habitual. Tras haber repartido 8 cartas, reparte la novena carta
y dí, “¿Yo asumo que ya has visto tu carta?”. Si tú recibes una respuesta
afirmativa su elección es una de las tres cartas inicialmente repartidas (las
cartas superiores de cada extensión). Acaba de repartir para completar esta
fase.
10. Si recibes una respuesta negativa, la elección será una de las últimas 4 cartas.
Como siempre, reparte 20 cartas y retén la última carta en tu mano derecha.
Guarda esta cara abajo y úsala para apuntar cada extensión vertical.
11. Pregunta, “¿En qué fila está tu carta?”. Si el espectador no responde
correctamente o mira perplejo, tú estás sosteniendo la carta elegida. Dile: “Ya
te dije que esta era una versión modificada. Nombra tu carta.” Cuando esta es
nombrada lanza la carta que está cara abajo y con la que estás apuntando, cara
arriba sobre la mesa. Esto parece ser el final planeado.
12. Si el espectador indica una fila específica, tu sabes su selección es la carta
inferior de la fila nombrada. En este caso, utiliza la carta con la que estás apuntando
para recoger las otras dos pilas. Usa esas cartas que has recogido y colócalas
encima de la pila nombrada, pero mantén la carta inferior en su lugar con tus
dedos izquierdos durante la recogida final.
13. Sonríe y mira al espectador. Dile: “¿Cuál fue la carta que tu elegiste
mentalmente?”. Espérale a que te lo diga y entonces lanza cara arriba sobre la
mesa. La misma acción deliberada se usa cuando es una de las cartas superiores
en las 3 pilas. Las pilas que no se nombran son recogidas encima en una acción
hacia abajo, o sea, hacía ti empezando con la carta superior. Cuando tú barres la
pila nombrada, empiezas con la segunda carta de arriba, y guardas la elegida en
su lugar con los dedos izquierdos.
14. Una vez tú sabes cual es la elegida, si lo prefieres, mezcla todas las cartas
juntas con tus manos. Usa una acción circular. Pídele al espectador que se
concentre en su carta, entonces sácala de la mezcla que has hecho en la mesa.
Esto puede ser hecho con las cartas cara abajo, lo cual retrasa el clímax y esto
hace que la revelación final sea más dramática.

martes, 9 de marzo de 2010

XI FESTIVAL FLORENCES GILI

De tots els festivals on jo he anat, sense dubte el mes familiar i intim es el de Tamarite de Litera que cada any es fa el segon cap de setmana del mes de març. L'Encuentro FLORENCES GILI cumpleix aquest any la seva desena-primera edicio i gaudeix de molt bona salut. Aquest col.lectiu de dones i Institucions que fan possible aquesta tasca es veu recolzada cada any amb la assistencia de mags de tot l'estat, uns com a convidats especials i d'altres com a particeps i amants de la bona magia.
Durant aquest any, els dies 12, 13 i 14 de març tindrem la oportunitat de gaudir de'n DANI DAORTIZ en la especialitat de magia per a mags, per a public contarem amb ISAAC. Hi haura una gala Internacional amb moltes sorpreses i per tancar el Festival gaudirem un cop mes del mestre dels mags, en JUAN TAMARIZ, el diumenge per la tarda-vespre. L'EDUARD JUANOLA, en KOKE i jo mateix intentarem que la canalla aprengui una mica de magia i qui sap si algun d'aquest aficionat el dia de dema sera un gran mag format a la mateixa terra que el prestidigitador de reis, en FLORENCES GILI.
La voluntat dels organitzadors i assistents es cada cop mes emprenedora i fent apostes amb futur en vers el mon del il.lusionisme i aixo a mes de respectar-ho crec jo, tambe s'ha de recolzar amb la assistencia de tots els que estimen aquest art nostre que es la magia.
A tots aquells que compartim aquests dies de activitats diverses de dia i nit us voldria donar les gracies per fer possible un any mes aquest somni de mirar endavant en vers el mon social que compren en si mateix la magia de en FLORENCES GILI.

lunes, 8 de febrero de 2010

PERSONES I PERSONES.

En la vida et creues amb diferents pensaments i persones que no comparteixen aquests pensaments teus, pero el mes important es que a banda de tot aixo s'ha de saber respectar l'altre opinio aliena a un mateix, i en cas de discrepancia, enraonar les coses sense ferir la sensibilitat d'altres individus de la mateixa comunitat que tu, ni voler manipular la voluntat de ningu amb frasses de mal gust.
Un cop, un bon amic em va dir que la DIPLOMACIA i la TOLERANCIA es la millor via per resoldre possibles problemes de convivencia i enteniment. Despres de força anys de aquest comentari, m'ha adono que si be es tant cert aquesta filosofia, hi ha cops que la gent i per tal de que no t'afecti a la teva sensibilitat, ha de respondre amb firmesa devant de situacions limits i dir les coses pel seu nom. En el seu defecte es pot omitir donar explicacions, pero llavors pots caure en l'error de anar acumulant un sentiment de culpa per tot el que facis o be, anar agafant mania a aquesta persona que tu creus que et manipula la llibertat individual. A mes com artista, crec es fonamental tindre aquesta llibertat per poder actuar de forma integra i sense canviar ni transformar la teva personalitat que en ocasions es podria veure an.nulada.
Tambe diuen que SINCERITAT no es sempre eficiencia, donçs no senta be a tothom que continuament estiguis dient el que sents sense pensar-ho, en lloc de pensar el que dius.
De les coses mes importants en vers la vida de totes les persones que tractan habitualment amb public a gran nivell, es la integritat i sobretot la naturalitat amb que facis les coses en el teu entorn.
Pero es clar que aixo nomes es un pensament personal i per tant una apreciacio, que com a tal es subjectiva.

Francesc-Amilcar Riega i Bello.