Aquesta tradicio que tenim a la nostra nacio, em recorda breument un compte d'Oscar Wilde que mes o menys deia aixi:
Es trobaba el princep desamparat i sol perque la princesa no volia ballar amb ell si no li portava roses vermellas, que trist i sol en el bosc, es va a posar a plorar.
En aixo, se li acosta un ocell volan, que no era si mes no que un rossinyol. L'ocell piulava pero el princep, no entenia el seu llenguatge, pel que l'esperit del ocell va tenir que esforssarsa per fer-se entendre i li va dir amb veu clara, "Que us passa, altesa?
"La princesa no vol ballar amb mi si no li porto una rosa vermella com a regal i a mes he vingut aqui al bosc i em trobo que nomes hi han roses blanques arreu del paisatge", li va contestar el princep. El rossinyol, consternat i amb la seva anima altruista va dir: " No et preocupis princep de la meva nacio, tindras la rosa vermella per ballar amb la Princesa..."
De cop i volta el rossinyol es va llençar contra les espines de una de les roses que hi havia al bosc i amb la seva sang va convertir magicament, una rosa blanca en vermella, quedant mort al instant a terra.
El princep sobtat, pero nomes preocupat per poder ballar amb la princesa, no es va donar del enorme sacrifici i nomes es va apresurar a agafar la rosa vermella i sortir corrent cap a Palau.
El desti en la veu de la Princesa va fer que quand arribara al ball, ella li contesti:
"Ho sento pero el ball ha finalitzat".
No hay comentarios:
Publicar un comentario